Deducció de despeses quan l’immoble no està llogat

El TSJ de Catalunya ha emès una sentència on canvia el criteri aplicat per l’Administració Tributària i permet deduir les despeses dels immobles dels períodes en què no estan llogats, sempre i quan el propietari pugui demostrar que es tracta d’una interrupció temporal mentre es busca un altre llogater o s’adequa la finca i que en cap cas existeix una voluntat de donar-li un destí diferent al del lloguer (encara que sigui la desocupació).

El criteri que aplica l’Administració és el de no deixar deduir al propietari les despeses del període en què la finca no està llogada, i computa com a ingrés entre un 1,1% o 2% del valor cadastral en funció de la data de revisió d’aquest valor. És el que anomenem imputació immobiliària.

Cal recordar que les despeses deduïbles quan el lloguer es considera un rendiment de capital immobiliari són les de conservació i reparació (pintura, substitució de les instal·lacions , ascensors, portes de seguretat, etc…), taxes, tributs ( l’IBI, taxa de recollida de deixalles…), l’import de l’amortització de l’immoble i altres despeses com l’assegurança de la llar, les quotes de la comunitat de propietaris, els interessos dels préstecs signats per l’adquisició de la finca, etc…

El nou criteri del tribunal ens obliga a valorar cadascun dels casos, i prendre mesures adequades per demostrar a l’Administració Tributaria, si així fos necessari, que el propietari ha tingut o té la intenció de llogar la finca o que està realitzant tasques de manteniment. Algunes de les opcions seria la publicitat a webs o tríptics d’empreses de lloguer de finques, i en el cas d’obres de manteniment les factures dels empresaris que hi han intervingut, permisos d’obra, etc…